El presagi de la Tragèdia:

El 27 de maig del 2005 arribaven al CRFS de Torreferrussa, 14 polls i 51 ous d'orenetes cuablanca, Delichon urbica.

Els Agents Forestals que les van portar informaren que n'hi havia moltes més en aquell edifi en mal estat, del barri de l'Estació, a Sallent, amb la qual cosa l'arribada de nous pollets podia succeir en poc temps.

Aquest fet insòlit no va comportar cap alarma pel personal que se'n faria càrrec, ja que no era un ingrés excepcionalment nombrós que es pogués convertir, com passaria després, en una situació única.

Pels motius que fós, no va haver èxit en la seva recuperació.

Del caos al col·lapse:

L'experiència d'aquest i altres anys va fer possible l'aprenentatge de coneixements fonamentals que ens ajudarien, correcció d'errors i l'adquisició de mètode en l' alimentació, higiene i prendre cura dels polls de Delichon urbica.

Un mes després, es decideix demolir l'edifici. La sort de les orenetes cuablanca estava, més que mai, suspesa a l 'aire.

657 pollets i més de 181 ous van ser salvats pels Agents Forestals, que les van anar portant al Centre de Fauna de Torreferrussa, els dies 28 i 29. El personal que se'n faria càrrec, uns 10 treballadors, havien de fer front aquella situació capaç de desbordar qualsevol estructura, per àmplia que fós, o persona, en un sentit encara més ampli.

Al començament, regnava el caos. Era un cas excepcional que demanava mesures extraordinàries! Que calia comptar amb més gent era evident. Però a banda de contactar amb voluntaris i col·laboradors de MILOCA i organitzar la seva disponibilitat en un futur horari, les decisions havien de circular a través de l'estructura jeràrquica i això porta sempre el seu temps.

Sense abandonar les tasques bàsiques d'un hospital de fauna salvatge, la dedicació en aquest afer va ser total: A través de MILOCA, es va contractar temporalment uns 8 voluntaris que es sumarien a gent en pràctiques o altres voluntaris i al personal de Torreferrussa. El temps va guanyar una nova dimensió en una tasca on tothom feia moltes hores.

Tot i comptar amb més gent seguia sent una situació molt difícil. S'havia superat el caos inicial per passar a un punt de col·lapse. Els polls eren tant nombrosos, que un cop alimentats els últims, calia tornar a alimentar els primers diligentment.

Va ser així, durant prop de 2 setmanes...

Néixer, créixer, péixer:

Els ous i les orenetes cuablanca més petites van anar a l'àrea de Cria de Torreferrussa. Aquesta, dotada d'una sala amb incubadores a uns 38ºC, es va encarregar de tenir cura dels ous fins el naixement dels petits, els quals, per la seva vulnerabilitat, requerien atenció especial pels professionals de Cria. Alimentació amb una dieta específica a base d'insectes, en funció del pes del pollet, cada mitja hora i mesures apropiades d'higiene.

Les orenetes cuablanca, en créixer, o les que ja van arribar més grans (la gran majoria), eren portades a un passadís on eren instal·lades en grups de 10-12, en caixes. Cada caixa sobre una altra, a mode de torres on cada pis era una "gàbia plana amb catifa de paper". Cadascun d'aquests pisos rotava a una posició inferior a mesura que s'efectuaven les alimentacions, aquí cada 2 o 3 hores, amb una barreja de llauna de gat amb carn picada de rata de laboratori.

Péixer aquests animalons no era feina fàcil. En qualsevol cas, el menjar era aportat amb unes pinces i acompanyat al final amb unes gotetes de sèrum o aigua. El paper sobre el qual vivien i excretaven, era renovat cada vegada. Tot i així, al cap dels dies, no eren pocs els exemplars que demanaven certa neteja afegida per polir el plomatge. Es podia donar el fet que s'embrutessin entre ells amb alguna resta de menjar, potser regurgitada, posteriorment a l'àpat. Les més grans, començaven a mostrar certa independència i es negaven a obrir el bec per menjar, dificultant encara més les coses.

A aquestes alçades, els pollets de Delichon urbica passaven progressivament a uns voladers exteriors, unes enormes gàbies on practicar el vol i capturar el menjar per elles mateixes. Cada nit eren recapturades, una per una, i resguardades de la climatologia en les seves caixes-torre, a l'interior.

El pas a la llibertat era qüestió de moments. Però com ?

Orenetes cuablanca en adopció:

En un principi, els individus més crescuts o adults ja no van arribar al Centre de Fauna. Els polls volanders s'havien destinat en nius habitats per "famílies" on encara hi havia lloc per 1 o 2 membres més, amb l'objectiu que els nous pares adoptius els acabessin de criar del tot.

A partir del 14 de juliol, quan ja s'havien anellat i alliberat per aquest mètode uns quants grups d'oreneta cuablanca, es va procedir a fer el mateix amb la resta. En 2-4 dies, en vàries localitats i en conjunció amb els ajuntaments i\o institucions implicats\des, es van col·locar les aus en nius de colònies de la seva espècie, mitjançant grues per poder accedir-hi.

La premsa va recollir la notícia del succés en ocasions puntuals, des dels seus inicis fins la resolució del projecte.

Gràcies a l'esforç abocat per tothom, aquestes orenetes van tenir una nova oportunitat per viure i tenir un futur. Un futur sempre certament incert.

Pica la foto per conèixer millor una Delichon urbica.

Algunes caixes que van contenir les orenetes cuablanca. S'observen exemplars que arribaren amb el delicat plomatge malmès.

. Cambra d'incubació. Aquí es controlava l'estat dels ous i que els naixements fossin exitosos.

Pollets recent nascuts i ous d'oreneta cuablanca (Delichon urbica).

Àrea de Cria.

La composició de l'aliment que prenien era específica del seu pes.

Cada mitja hora, se'ls donava menjar amb pinces...

... i amb moltíssima cura:

Torres formades per pisos de caixes-gàbies on van viure les Delichon urbica més crescudes.

Voladers on passaven el dia les aus, practicant el vol i la captura d'insectes.

Voladers, des de prop. S'observa la condició gregària de l'espècie.

Exemplars sans i en perfecte estat.

La fàbrica de Segura Viudas (Torrelavit) va ser una de les localitats en acceptar adoptar els polls.

Colònia amb nius al llarg de tota la part inferior de la teulada.

Inspecció dels nius a fi de posar 1 o 2 polls, en nius de com a molt 5 individus.