Actualitzat !: coneix la 
L’òliba, espècie protegida a Catalunya, aporta uns evidents beneficis als nostres pagesos, pel seu paper de depredador especialitzat en rosegadors. Així, podem presentar l’òliba, i per extensió altres rapinyaires nocturnes, com als perfectes raticides, aliats dels pagesos: són naturals, no contaminants, de cost nul, autoreguladors de la seva densitat, d’eficàcia demostrada, i bellesa estètica innegable. Tinguem en compte que una òliba pot consumir en un any la quantitat de 1000 rosegadors.
Típicament les poblacions d’òliba (Tyto alba) presenten cicles, de creixement o davallada, asociats a les explosions demogràfiques de les seves preses, que són majoritariament petits rosegadors.
Tanmateix, s’ha confirmat una disminució en el nombre de localitats catalanes amb presència i reproducció d’aquesta espècie (dades actualitzades durant el 2002 per l’Institut Català d’Ornitologia).
El factor més determinant per a la presència de l’òliba en una comarca és l’abundància de terreny obert amb camps de conreu on poder caçar, i l’existència de forats en indrets tranquils on poder fer el niu.
Les causes de la davallada de les seves poblacions són la pèrdua de llocs de cria deguda a la disminució dels llocs tranquils de nidificació (restauració de campanars, golfes i masos, manca d’arbres madurs amb forats naturals...), propis del món rural tradicional. I també la pèrdua d’habitat per l’abandonament de la vida a pagès, que ha comportat una reducció de camps oberts (conreats) seguida d’una intensa reforestació natural amb gran creixement de masses boscoses contínues.
Tot això ha comportat problemes a aquesta espècie, tant i tan lligada als habitats rurals oberts, fins al punt de desaparèixer de molts indrets.
Aquesta campanya preten precisament augmentar els llocs posibles de nidificació d’aquesta espècie, a través d’incentivar la col.locació de caixes-niu en llocs adequats (típicament l’òliba cria en construccions humanes poc transitades).
Campanyes semblants realitzades en diversos països anglosaxons han resultat de gran ajut en la recuperació d’aquesta espècie.
Mapa de distribució actual de l'òliba a Catalunya segons dades provisionals (any 1995-2002) Font: Institut Català d'Ornitologia.
Si tens una casa al camp, lluny de carreteres i envoltada de camps de conreu...
Si hi tens unes golfes, o un fals sostre...
Si hi tens un estable, o un paller...
Si el teu poble té un campanar...
Aquests són llocs ideals per a que crii l’òliba! Aprofita aquests indrets més tranquils i col.loca-hi vàries caixes-niu, en un radi d’un centenar de metres.
Consells de construcció:
Les parets de la caixa han de ser gruixudes (aprox 2 cm).
Useu cargols preferentment, o claus si la caixa està recolçada sobre una superfície. No useu aglomerats si la caixa va a l'exterior.
Consells de col.locació:
L'habitat ha de ser obert, poc boscós, amb força camps de conreu, i lluny de carreteres importants. Dins un edifici poc transitat, l'entrada de la caixa sense llum directe del sol. Com a mínim a uns 3 m d'alçada, fortament fixada.
Alerta: els polls d'òliba són força sorollosos, no vulguis que niin just sobre la teva habitació.
Construcció pas per pas:
Fes click aquí per obrir una nova finestra amb les intruccions detallades de la construcció.
La teva participació és clau per a l’èxit d’aquesta campanya de recuperació de l’òliba. Si hi col.labores, omple la seguent fitxa, ens agradarà fer un seguiment dels participants, i dels beneficis per a les poblacions d’òliba:
Aquesta campanya ha estat dissenyada per MILOCA Associació d'Amics del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, coordinada pel Departament de Medi Ambient i cofinançada per part de Fundació MINA-Aigües de Terrassa.
Les imatges utilitzades són copyright del seus autors: imatge 1, imatge 2
Imatge 1. Òliba reposant en un tronc
Imatge 2. Òliba abalançant-se sobre una presa.
Imatge 3. Esquema d'una caixa niu.
