La tècnica de Cria Campestre:

També anomenada d'aquesta manera, el Hacking és un procediment emprat per criar els polls d'algunes espècies d'aus, en condicions semblants a les naturals, i alliberar-los en un hàbitat favorable per ells, del qual quedaran impregnats.

Això és així, degut a 2 característiques que han de complir aquests polls: no poden ser nidífugs fins que siguin volanders i han de tenir elevada filopàtria pel que mostren preferència per la zona on s'han criat i tendeixen a tornar l' any següent.

S'espera que hi hagi adaptació a aquest medi, per part dels joves, que estan en una fase encara d'aprenentatge, tot facilitant-ne la supervivència i posteriorment, un cop siguin adults, també la reproducció.

L'alliberament és indirecte i progressiu. Els polls estan en una una caixa-niu o similar (amb substrat de palla, sorra, etc.) tancada amb una reixeta. Són alimentats a diari, durant uns 50 dies, sense ser vistos (no ens han de veure) ni molestats (excepte per treure restes de menjar o excrements).

Al cap d'un temps, quan comencen a volar, es treu la reixeta perquè puguin explorar i caçar. Gradualment, deixen ja de prendre el menjar que els posem per acabar independitzant-se del tot.

És una tècnica de cria per alliberar, és a dir, la finalitat d'aquest procés no és altra que potenciar una població local d'una espècie animal que ho necessiti.

Hàbitat favorable:

• Ambient rural no d'alta muntanya i poc boscós, amb camps agrícoles i en general, espais oberts per poder caçar millor.

Elements de risc:

• Magatzems d'aigua obert, a l'abast: piscines, pantans, llacs, rius, bidons, pous, ...
• Carreteres i línies ferroviàries.
• Reformes de construccions antigues (puns de nidificació) en noves infrastructures. En general, qualsevol canvi radical de l'hàbitat.

Exemples de Hackings:

Com exemples de l'any 2006, hem triat 2 d'importants i representatius. Un d'òliba (Tyto alba) i un de xoriguer (Falco tinnunculus):

• El hacking de Tyto alba es va dur a terme a Cànoves i Samalús, a casa d'un particular, soci de MILOCA, entusiasta de la natura que va mostrar plena dedicació i cura en tot moment a ajudar créixer els 2 exemplars que li vam proporcionar. La caixa-niu i la zona en conjunt, reunien les condicions adients.

(Fotografies 1, 2, 3 i 4) Encara al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, revisions molt puntuals en la cria en captivitat d'òlibes.

Quan protegeixen les postes, les òlibes adultes, identificades anelles de colors a les potes, esdevenen especialment susceptibles i cal que estiguin tranquiles.

(Foto 4) Més endavant, el pollet que sorgiria de l'ou i el petit de la dreta s'acabarien de criar i alliberar per Hacking. ------- >>

. .

(Fotografies 5, 6 i 7) Ja més crescuts i amb plumó. Presa de mostres de sang, registre del pes i anellament dels polls el dia previ al Hacking.

(Fotografies 8, 9 i 10) Cànoves i Samalús. La caixa-niu té una reixeta que en uns dies es treu i surten i tornen, fins que marxen, lliures per sempre!

• Hacking de Falco tinnunculus en col·laboració amb el Departament de Zoologia de la Facultat de Ciències de la UAB.

Radio-tracking:

Consisteix en el seguiment a distància mitjançant aparells emissors i receptors de ràdio.

L'emissor és un xip que porta incorporat una pila que determinarà la seva duració i mida. Interessa quelcom lleuger i poc aparatós per l'animal però que duri el temps necessari per extreure valuosa informació a través dels seus trajectes. En el cas de les aus rapinyaires, és portat a l'esquena com una petita motxilla.

Hi ha diversos tipus de receptor, que assoliran un o altre abast. El nostres eren uns models antics que arribaven als 5 kms.

En la primavera del 2006, es va fer seguiment a diari de 3 òlibes pels voltants del Centre de Recuperació de Fauna (CRFS) de Torreferrussa (tracking). En un començament, aquestes partien d'unes caixes-niu on aportàvem escrupulosament l'aliment i retiràvem les restes de menjar, per higiene (hacking).

El moviment de les òlibes era progressivament més ampli.

Una d'elles, al cap de poc temps va ser detectada ofegada en un bidó que no s'havia localitzat anteriorment, en un dels camps que hi ha a certa distància del CRFS.

Les altres 2 van moure's alternativament en punts concrets, si bé una d'elles al principi passava gran part del dia a la caixa-niu. L' altra solia posar-se en un arbre proper a l'entrada o en direcció oposada, cap als camps on hi ha límits de bosc i cases de pagès.

Una, possiblement migrà relativament a prop, però l'altra va romandre en aquests paratges.